Les arrels catalanes // El retrat: Salvador Torrents

El retrat: Salvador Torrents

Salvador Torrents a La Semilla
Al meu amic, del teu amic, escrit per Salvador Torrents
Carta al Sr. Jones, escrita per Salvador Torrents


L’anarquista de Mataró


El Salvador Torrents va néixer a Mataró l’any 1885. El 1915 es va veure forçat a deixar Espanya i es va dirigir a Austràlia. Cercava Acracia, una societat ideal basada en “l’anarquisme pur”, un lloc on els individus poguessin exercir els seus drets sense les interferències de l’Església o l’Estat.


El Salvador provenia d’una família treballadora i havia estat criat per la seva àvia, cega, extremadament religiosa i supersticiosa. Els pares i oncles del Salvador eren ateus convençuts i recolzaven el moviment republicà. El Salvador podia recordar que quan tenia set anys el van portar a la presó a visitar un oncle que havia estat arrestat per negar-se a treure’s el barret davant la processó del Corpus Christi.


Quan tenia deu anys, el Salvador ja treballava a torn complert en una fàbrica textil, on els moments de descans s’aprofitaven per discutir sobre “l’esclavitud dels treballadors” i la necessitat de canviar el món. El Salvador recordava els “Màrtirs de Montjuic”, un grup d’anarquistes que van ser empresonats i torturats a Barcelona l’any 1896.


Torrents va participar activament a la revolta de la Setmana Tràgica a Barcelona, a finals de juliol de 1909, quan la ciutat s’alçà en protesta contra la lleva de la reserva militar per lluitar a Marroc. Després de la subsequent caiguda del govern, el racionalista català Francisco Ferrer Guàrdia i molts dels seus partidaris van ser arrestats i totes les escoles racionalistes van ser tancades. Per tal d’evitar ser arrestat, Torrents va deixar Mataró i va anar a França.


El novembre de 1909, el Salvador va rebre una carta del seu pare, explicant que la seva parella Teresa havia tingut una nena. Ja que Torrents era conegut per ser partidari de Ferrer i Guàrdia, Teresa no podia trobar feina a Mataró. Ell va seguir “treballant com un animal, guanyant amb prou feines per viure, amb una dona i un infant als quals no podia ajudar” i sense poder comptar amb res més que “un cap ple d’idees anarquistes” (carta de Torrens a Nettie Palmer, setze d’abril de 1943, 28 de març de 1947).


Amb l´esclat de la Primera Guerra Mundial, el govern francès va repatriar tots els treballadors estrangers i Torrents va ser enviat de nou a Espanya, on no podia trobar feina ja que estava vinculat al moviment anarquista. Amb el seu company Jordana van triar Austràlia com el lloc on començar una nova vida. Era a l’altra punta del món, gairebé més lluny no es podia anar. Al seu diari personal, Torrents va reflexar el seu “gran interès en l’estranger”, especialment vers el que ell descriu com “el desperdigat continent d’Oceania”.  En realitat, la decisió es va veure determinada pel fet que un camarada de Mataró havia emigrat a Melbourne vuit anys abans i estava disposat a enviar-li el bitllet.


Després d’haver estat interrogat pels oficials francesos de rigor, van marxar de Marsella a bord del “Oserley” el 28 de novembre de 1915. Torrents va registrar en detall la seva intensa curiositat durant el viatge, les diferències culturals, els estatus econòmics, la vida a bord...


El seu compatriota els va anar a trobar a Melbourne i els va proveir d’allotjament i feina a Essendon a les plantacions de tomàquets. El Salvador anotava les coses que no li agradaven (xenofòbia, alcoholisme) i aquelles que sí (“modernitat”, “molt higiènic”). Després de quatre mesos havien pagat els seus passatges i es van dirigir a Innisfail, Queensland (l´estat al nord de la costa est australiana), per treballar a la indústria de la canya de sucre. Després de divuit mesos van comprar terra a Mena Creek i van començar la seva pròpia granja.


L’any 1919 Torrents va fer la sol·licitud per esdevenir ciutadà australià, per tal de facilitar l’emigració de la Teresa i la Paz, però va rebre un informe negatiu per tenir “tendències anarquistes”. Interceptant correu, la branca d’investigació de la Commonwealth a Queensland qualificà Torrents d’anarquista l’any 1940 (va interceptar el diari anarquista Cultura proletaria publicat a Nova York, on Torrents escrivia una columna de manera regular). Després que li fos prohibit de nou Cultura proletaria i d’haver-li interceptat llibres que havia enviat des de França, Torrens simplement demanà a un amic a París que canviés les cobertes dels llibres, per tal que arribessin de manera segura.  


Torrents trobà que la societat australiana era difícil, que tractava els estrangers com a  “menys que éssers humans” i va analitzar la relació entre els sindicats indiferents i  sovint racistes, i els immigrants no anglosaxons (Douglass 1995, Hunt 1978, Torrents a Nettie Palmer, 16 d’abril de 1943, Recuerdos).


Durant la Guerra Civil Espanyola, Torrents va ser president del Spanish Relief Commitee (Comitè Espanyol de Suport) a Innisfail i un treballador infatigable per a la causa de la Segona República. Va anar per tot arreu parlant d’Espanya i aconseguint diners d’allà on podia per enviar al SIM, l’agència de suport anarquista de París. Torrents va portar la vida d’un anarquista autodidacta, escrivint i llegint, constantment cercant la seva estimada Acracia.  


Resum de l´article de JUDITH KEENE: In search of Acracia. A Catalan Anarchist in Australia a Histories of Migration, Seminari impartit a Sydney 2004